dimecres, 4 de maig de 2011

El director de teatre Ricard Gázquez dóna suport a la Plataforma


El dramaturg Ricard Gázquez ha donat suport a la Plataforma per retirar els símbols feixistes a Ulldecona.

Gázquez és llicenciat en Filologia Hispànica i amb estudis de postgrau en Arts Escèniques. Actualment és director de la Sala Beckett de Barcelona i de l'Aula Estable de Teatre de la UAB. Entre els textos que ha escrit i dirigit, destaquen les següents obres: Folie en famille (Sala Beckett, 2007), Sweet Dreams, coescrita amb Enric Nolla (Teatre Tantarantana, 2005), Niederungen (Sala Beckett i Sitges Teatro Internacional, 2002), i Addictes a la Pepsi (Sala Beckett, 1999).

També és autor de peces radiofòniques com: Els inquilins (Catalunya Ràdio, 2006), Un dia i Simulacre (COMRàdio, 2008). Recentment ha estrenat a la Sala Beckett les obres alemanyes: Gos, home, dona i En estat d'excepció.


Gázquez ens ha deixat el següent escrit:

Al gener de 2011 es va retirar l'estàtua de la Victòria que hi havia la Passeig de Gràcia de Barcelona, a la confluència amb la Diagonal. Estava just al davant de l'Obelisc, un monument que en origen havia estat dedicat a Francesc Pi i Margall, president de la I República, i que l'any 1939 es va convertir en un símbol franquista. Recordo que la decisió de retirar el monument amb el braç alçat va ser criticat fins i tot pel president dels amics del Passeig de Gràcia, perquè considerava que ja no queden gaire persones vives per donar testimoni d'aquesta transformació, és a dir, que ja gairebé ningú se'n recordava del motiu ni se n'adonava de la presència d'aquest símbol. És soprprenent que esborrem de la memòria amb tanta facilitat gairebé quaranta anys de dictadura feixista. Retirar els símbols feixistes de la via pública (per conservar-los com a empremta del passat en un museu) hauria de servir perquè les noves generacions coneguin millor la nostra història, no per obviar-la. Se suposa que la societat democràtica contemporània ha de promoure els valors de les llibertats i de la cultura de la pau. Conservar la simbologia feixista sense explicar què significa és com fingir que mai no hi va haver una guerra civil a aquest pais, és com acceptar tot el retrocès i la repressió del franquisme com a valors culturals.

Ricard Gázquez

Director escènic i dramaturg.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada