El director de teatre Ricard Gázquez dóna suport a la Plataforma

El dramaturg Ricard Gázquez ha donat suport a la Plataforma per retirar els símbols feixistes a Ulldecona.

Gázquez és llicenciat en Filologia Hispànica i amb estudis de postgrau en Arts Escèniques. Actualment és director de la Sala Beckett de Barcelona i de l'Aula Estable de Teatre de la UAB. Entre els textos que ha escrit i dirigit, destaquen les següents obres: Folie en famille (Sala Beckett, 2007), Sweet Dreams, coescrita amb Enric Nolla (Teatre Tantarantana, 2005), Niederungen (Sala Beckett i Sitges Teatro Internacional, 2002), i Addictes a la Pepsi (Sala Beckett, 1999).

També és autor de peces radiofòniques com: Els inquilins (Catalunya Ràdio, 2006), Un dia i Simulacre (COMRàdio, 2008). Recentment ha estrenat a la Sala Beckett les obres alemanyes: Gos, home, dona i En estat d'excepció.

Gázquez ens ha deixat el següent escrit:

Al gener de 2011 es va retirar l'estàtua de la Victòria que hi havia la Passeig de Gràcia de Barcelona, a la confluència amb la Diagonal. Estava just al davant de l'Obelisc, un monument que en origen havia estat dedicat a Francesc Pi i Margall, president de la I República, i que l'any 1939 es va convertir en un símbol franquista. Recordo que la decisió de retirar el monument amb el braç alçat va ser criticat fins i tot pel president dels amics del Passeig de Gràcia, perquè considerava que ja no queden gaire persones vives per donar testimoni d'aquesta transformació, és a dir, que ja gairebé ningú se'n recordava del motiu ni se n'adonava de la presència d'aquest símbol. És soprprenent que esborrem de la memòria amb tanta facilitat gairebé quaranta anys de dictadura feixista. Retirar els símbols feixistes de la via pública (per conservar-los com a empremta del passat en un museu) hauria de servir perquè les noves generacions coneguin millor la nostra història, no per obviar-la. Se suposa que la societat democràtica contemporània ha de promoure els valors de les llibertats i de la cultura de la pau. Conservar la simbologia feixista sense explicar què significa és com fingir que mai no hi va haver una guerra civil a aquest pais, és com acceptar tot el retrocès i la repressió del franquisme com a valors culturals.

Ricard Gázquez

Director escènic i dramaturg.

Tots els partits polítics d'Ulldecona s'adhereixen a la proposta de la Plataforma.

Després d'haver portat a Ulldecona l'exposició "Símbols de Franco", la Plataforma per Retirar els Símbols Feixistes a Ulldecona va iniciar un procés de diàleg amb tots els partits del municipi per tal d'aconseguir un consens el més ampli possible. Passada la Setmana Santa, des de l'organització podem informar que aquest procés s'ha tancat amb èxit i hem aconseguit l'adhesió de tots els partits locals en el següent ordre: Partit dels socialistes de Catalunya, Més Ulldecona, Convergència i Unió, Partit Popular, Ara-Cup i Ulldecona Grup Independent.

Des de la Plataforma ens sentim satisfets d'haver arribat a aquest acord ampli, ja que Ulldecona s'ha convertit en el primer poble de les nostres terres que ha aconseguit un consens d'aquestes característiques amb una majoria unànime.

Actualment estem analitzant cas per cas, ja siga noms de carrers o monuments per tal de valorar quina és la millor opció a tindre en compte de cara a la seua retirada o substitució. També volem donar les gràcies a totes aquelles persones i institucions que durant aquest temps ens han estat donant el suport de cara a seguir amb aquesta iniciativa, l'objectiu de la qual és afavorir un clima de convivència i concens a nivell municipal i aconseguir una situació justa respecte al resultat de la victòria d'un bàndol respecte a un altre en una Guerra Civil. D'aquí guanya la democràcia, guanya la convivència, guanya la igualtat, guanyen el Drets Humans i guanya Ulldecona.

Plataforma per retirar els símbols feixistes a Ulldecona

Visca la República

El 14 d'abril de 1931 va passar a la història com un dia de triomf per a la democràcia. El dia que la institució antidemocràtica de la monarquia que havia donat suport al cop d'Estat de Primo de Rivera va haver d'abdicar davant el triomf dels partits republicans a les eleccions.

La consolidació d'una República de les més avançades socialment a nivell mundial emmarcada dins un marc de crisi econòmica que la va limitar, i marcada per un altre cop d'Estat que la va decapitar. Des de la Plataforma volem reivindicar la República com la forma de govern més legítima de la democràcia i per això volem retre homenatge a aquella institució enderrocada a cop d'arma i de la qual se'n va suprimir gairebé totes les seues representacions pel feixisme. Per això, i per tot el que va suposar la dictadura durant 40 anys, fem justícia i retirem aquells símbols imposats per sobre els democràtics i legítims.

Visca la República!

El carrer Sans Borja

Després del descans per l'exposició "Símbols de Franco", la Plataforma tornem en la nostra tasca habitual de catalogar els símbols feixistes que romanen als carrers del nostre poble.

Avui parlarem del carrer Sans Borja. El govern feixista de l'any 1940 va rebatejar el carrer Montsià, pel d'aquest capellà, fill d'Ulldecona, assassinat pels milicians al mateix carrer que li dóna nom. Amb el govern democràtic, però, aquest carrer es va quedar amb el nom feixista i se li va donar el nom de Montsià a un altre carrer.

El clergue ulldeconenc Francisco Sans Borja (1871-1936), exercint com a capellà als Valentins va tindre alguns problemes de disciplina amb les autoritats per la seua hostilitat cap a la República.

Sans Borja és, per tant, un màrtir de la guerra. Malgrat tot, si té el nom del carrer per ser un màrtir, per a que fos una situació justa, Ulldecona hauria de tindre carrers amb el nom de tots els màrtirs de la guerra. En cas que se li valorés el càrrec de capellà, per a que la situació fos de nou justa, al municipi hi hauria d'haver carrers amb el nom de tots els capellans que han passat per Ulldecona.

La situació actual discrimina uns en favor d'uns altres.

L'eurodiputat i historiador català Oriol Junqueras dóna suport a la Plataforma

Oriol Junqueras és llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctorat en Història del Pensament Econòmic a la UAB d'on és professor associat. Ha estat col·laborador de diferents mitjans de comunicació amb programes com: "En Guàrdia" i "El nas de Cleòpatra" de Catalunya Ràdio; els programes "Minoria absoluta" i "Tu Diràs" de RAC 1, i al programa "El favorit" de TV3.

A més a més també ha estat guionista de sèries com "Els Maquis", "La guerra silenciada" o "Conviure amb el risc", entre d'altres. Ha escrit llibres com: Els catalans i Cuba, La Batalla de l'Ebre, Manel Girona, el Banc de Barcelona i el Canal d'Urgell, Guerres dels catalans; entre d'altres.

És un dels impulsors de Sobirania i Progrés, una plataforma cívica independentista catalana. Actualment és eurodiputat al Parlament europeu com a representant d'ERC amb una coalició amb altres partits.

Junqueras ens ha fet arribar un escrit de suport que adjuntem a continuació:

Als espais públics i al carrer...fem net de símbols feixistes!

En qualsevol país democràtic i normal, els símbols d’un passat totalitari o feixista han acabat desapareixent de la via pública. Parlem, posem per cas, d’Alemanya, el país més vacunat contra aquesta ideologia, que no permet l’exteriorització de cap simbologia nacionalsocialista ni, encara menys, la venda de marxandatge del III Reich.

A l’Estat espanyol, després de la mort del general Franco, han romàs multitud d’estàtues eqüestres, busts, plaques commemoratives o monuments com el que encara hi ha a Tortosa. Certament, aquestes obres s'han de conservar, ja sigui en museus o, en cas que sigui molt complicat, en zones museïtzades, per conservar el patrimoni i per mantenir viva la memòria històrica.

Ara bé, si volem avançar cap a una veritable normalitat democràtica, és imprescindible que netegem la via pública de tot símbol d’opressió.

Oriol Junqueras i Vies

El periodista Pere Cullell dóna suport a la iniciativa

El periodista català Pere Cullell ha donat suport a la Plataforma per retirar els símbols feixistes a Ulldecona. Cullell és coautor de llibres d'anàlisi polític i crític català com: L'ascensor o L'oasi català. A més a més també ha escrit en solitari: Què direu de mi?, Ja som aquí, i Històries del tripartit.

Cullell a més a més de professor de periodisme de la UAB i la UOC, també és conterturlià a Rac-1, Catalunya Ràdio i Com Ràdio i és el sotsdirector al programa La Porteria del canal Barcelona TV. Se'l coneix també per haver protagonitzat el programa de misteris de Catalunya La zona fosca, que es va passar per TV3 i Barcelona TV.

Pere Cullell ens ha arribat un escrit on mostra la seua posició respecte als símbols feixistes des del punt de vista d'un comunicòleg:

De la retirada dels símbols

En el món de la comunicació sabem que res és buit de sentit. Els colors, les olors, les paraules, els gestos... totes les coses que són, que som, que ens envolten, que generem, que ens afecten, tot té un significat. I aquest significat mai és neutre.

Si els noms dels carrers no són importants, perquè tots els guanyadors de qualsevol guerra els canvien? Si els monuments no són importants, perquè els vencedors enderroquen els antics i en basteixen de nous? Hem de ser tolerants amb el feixisme i els seus símbols -obscens i anorreadors- perquè nosaltres som demòcrates?

No cal enlairar un nou símbol que faci evident que les persones que creiem en les paraules, en el respecte i en la llibertat som majoria. N'hi ha prou enretirant les noses del passat. El millor monument a la pau i a la concòrdia és que no se'ns obligui a veure cap senyal de ningú.

Pere Cullell

Exposició "Símbols de Franco" fins al dia 30 de març

Encara sou a temps de visitar l'exposició "Símbols de Franco" a Ulldecona. L'exhibició romandrà fins al dia 30 de març a la sala d'exposicions de Catalunya Caixa, al carrer Sant Antoni, nº4.

Els horaris de visita són:

-De dimarts a dissabte de 18:00 a 20:00

-Diumenge de 11:30 a 13:30

Aprofiteu aquesta setmana.

Presentació oficial de la Plataforma i exposició "Símbols de Franco"

L'assemblea de Maulets de les Terres de l'Ebre donen suport a la Plataforma

L'assemblea de Maulets de les Terres de l'Ebre ens han fet arribar un comunicat a la Plataforma en què ens donen el seu suport per la retirada dels símbols feixistes. Per avançat els donem les gràcies per la seua implicació en la nostra iniciativa i els donem el nostre suport per la mateixa causa en els pobles veïns.

Suport de Maulets a la Plataforma per retirar els símbols feixistes a Ulldecona

En els darrers mesos un grup de persones d’Ulldecona s’han dedicat a inventariar els símbols franquistes que encara avui podem trobar al poble. D’esta manera volen cridar l’atenció sobre un problema que consideren que xoca directament contra l’ètica, els drets humans i la democràcia per, finalment, demanar a l’ajuntament que els retire dels carrers.

No queden excuses: ni a Alemanya ni a Itàlia queden referències de les dictadures feixistes visibles al carrer- els pocs que queden serveixen de símbol i recordatori d’allò que no ha de passar mai més-, i a l'Estat espanyol la llei es mostra ben clara: “Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura. Entre estas medidas podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas.” (Art. 15, de la Llei 52/2007, de 26 de desembre). Què significa, doncs, la presència d’aquests símbols al carrer? Fins ara significava vergonya i ignomínia. Ara, a més, és imperatiu legal la seua progressiva retirada. Per tant, ara més que mai, qui no s’aplique en este sentit quedarà encara més retratat que abans.

Davant d’això, des de Maulets de les Terres de l’Ebre animem a les faldudes i falduts que col·laboren activament amb la Plataforma per retirar els símbols feixistes d’Ulldecona; i a tota la gent jove de les Terres de l'Ebre a que s’organitze i lluite contra una situació única a Europa; una situació que a les Terres de l’Ebre té com a major exponent el monument “a los caídos” de Tortosa. Som conscients que a l’Ebre aquest assumpte encara genera moltes controvèrsies a partir de situacions personals molt complicades- vam ser l’escenari de possiblement la pitjor batalla de tota la guerraperò això no és motiu per no voler retirar les exaltacions cap al bàndol feixista. Els hi explicarem als nostres fills que, en un estat suposadament democràtic, no vàrem voler retirar les exaltacions cap a una dictadura feixista?

Per tant, estiguessen al bàndol que estiguessen els nostres iaios:

Fora la simbologia feixista!

Lluitem per la recuperació de la dignitat i la memòria històrica!

Maulets Terres de l’Ebre

Països Catalans, març del 2011

www.maulets.org/ebre

ebre@maulets.org

Balanç de suports polítics

Des de la Plataforma volem fer un balanç dels diferents suports polítics que hem rebut oficialment.

A nivell local amb el següent ordre hem rebut el suport d'aquests partits:

-Partit Socialista de Catalunya

-Més Ulldecona

-Convergència i Unió

L'únic partit que s'ha posicionat en contra, de moment, ha estat el Partit Popular. Al seu dia a través del seu perfil privat de Facebook "Solucions Ulldecona" ens van expressar el seu punt de vista amb el qual no coincidim, i per això els vam contestar amb una carta en què aclaríem alguns punts i els reinvitàvem a que ens tornessen a donar el suport, del qual no n'hem rebut contestació.

Finalment el grup municipal Ulldecona Grup Independent encara no ens ha fet arribar la seua opinió, per tant desconeixem si es tracta d'una posició d'abstenció.

Pel que fa a nivell extern, el portaveu del grup d'Iniciativa per Catalunya Verds, Joan Herrera, també ens ha donat el seu suport i en breu ens farà arribar el seu text.

Notícies de la setmana

Ebredigital

Vídeo de la Plataforma i entrevista al coordinador

Naix una plataforma a Ulldecona que demana la retirada dels símbols feixistes

La iniciativa del Casal Popular Panxampla de demanar l'eliminació del monument franquista del mig del riu a Tortosa ha motivat un grup de persones d'Ulldecona a crear una plataforma perquè es retiren els símbols feixistes d'aquest municipi. Cada setmana publiquen a Facebook i en un bloc dos símbols i en detallen la procedència

Un grup de veïns d’Ulldecona va veure en la iniciativa del Casal popular Panxampla de Tortosa una oportunitat per fer una campanya similar al seu municipi. El seu màxim impulsor, Antoni Manel Muñoz, explica a l’Ebre TV els motius de la creació de la plataforma per retirar els símbols feixistes d’Ulldecona. A través de la xarxa social, més concretament el Facebook, i també amb un bloc, la plataforma s’ha proposat elaborar una llista de símbols feixistes per després portar la proposta al ple per demanar-ne la retirada. De moment, cada setmana publiquen dos símbols i n'expliquen la procedència.

Fins ara, la plataforma ha localitzat deu carrers, un monument i una placa condecorativa. Pel que fa les plaques de habitatgtes de protecció oficial, en tenen set d’identificades. Entre els carrers, destaquen noms com del militar fill d’Ulldecona tinent Ferré, el cardenal Gomà o Goicoechea. Segons Muñoz, per poder tirar endavant la iniciativa són clau els suports externs. En aquests moments, el grups locals del PSC, Més Ulldecona i Convergència i Unió ja hi han donat suport. El Partit Popular s’hi ha mostrat contrari.

Link

__________________________________________________________________________

Avui i El Punt

MEMÒRIA HISTÒRICA

Tortosa es queda sense la mostra

‘Símbols de Franco'

Sí que es podrà veure a Ulldecona i després a Roquetes

11/03/11 02:00 - ULLDECONA / TORTOSA - GUSTAU MORENO

La plataforma ciutadana per la retirada dels símbols franquistes d'Ulldecona ha anunciat que l'exposicióSímbols de Franco es veurà molt aviat en aquesta població del Montsià. La mostra quedarà instal·lada a la sala d'exposicions de Catalunya Caixa des del 18 fins al 31 de març, i després s'exhibirà a Roquetes (de l'1 al 16 d'abril). L'exposició va ser produïda pel Memorial Democràtic, que pertany a la Generalitat, i els ha estat cedida per la comissió del Casal Popular Panxampla, que reclama la retirada del monument franquista de la batalla de l'Ebre. De fet, la previsió era que l'exposició es pogués veure primer a Tortosa, però la comissió per la retirada dels símbols franquistes no ha aconseguit la cessió de cap espai municipal, i és per això que Símbols de Franco s'instal·larà primer a Ulldecona, on la plataforma ha destacat el suport que sí que ha rebut de l'Ajuntament, així com de les candidatures locals del PSC, Més Ulldecona i CiU.

Darrera actualització ( Divendres, 11 de març del 2011 02:00 )

Link

Exposició "Símbols de Franco"

Nota de premsa de la Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona en referència a l’exposició “Símbols de Franco”.

La Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona comunica que el pròxim dia 18 de març a les 19:00 presentarà l’exposició “Símbols de Franco” a la sala de plens de l’Ajuntament d’Ulldecona. Acte seguit s’anirà a visitar l’exposició ubicada a la sala cedida per Catalunya Caixa al carrer Sant Antoni del mateix municipi. L’exposició romandrà a Ulldecona des del 18 fins al 31 de març.

L’objectiu de l’exposició no només és el de presentar oficialment a nivell municipal la Plataforma, sinó el de donar a conèixer a la població en què consisteix la simbologia feixista i el per què de la sol·licitud de retirada d’aquests elements de les vies públiques.

L’exposició del Memorial Democràtic, pertanyent a la Generalitat de Catalunya, ha estat cedida a la Plataforma per part de la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa. Des d’aquí volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament d’Ulldecona, de Catalunya Caixa i de la mateixa Comissió de Tortosa per les facilitats que ens han donat per tal de poder fer realitat al municipi una exhibició d’aquesta índole, i més tractant-se com és del nostre interès d’acord amb els objectius de la Plataforma.

En primer lloc, volem donar les gràcies a la Comissió de Tortosa per haver-nos cedit l’exposició que tenien reservada durant aquestes dues setmanes. En segon lloc, agrair a l’Ajuntament d’Ulldecona i Catalunya Caixa la rapidesa en els tràmits per la cessió del local. Així com la Plataforma ha rebut aquest suport, també volem solidaritzar-nos amb la Comissió de Tortosa que des de desembre estan buscant lloc a la capital de les Terres de l’Ebre per ubicar l’exposició. A dia d’avui el seu ajuntament encara no els ha facilitat cap espai, finalment acabaran exhibint-la a Roquetes entre els dies 1 i 16 d’abril.

Després de gairebé un mes d’activitat intensiva, des de la Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona fem un balanç positiu de la situació actual. Des dels inicis de la iniciativa hem anat creixent considerablement amb el suport de més de 130 persones que encara segueix creixent. Hem portat una dinàmica de treball que ens ha donat bons resultats, tant pel que fa amb la indexació de la simbologia feixista, com amb els suports rebuts a nivell tant interior com exterior al municipi.

Des de la iniciativa valorem molt positivament el bon camí de la Plataforma de cara a complir el nostre doble objectiu: retirar la simbologia per restituir la democràtica i inspirar els pobles pròxims per realitzar la mateixa activitat.

La Plataforma a dia d’avui ha rebut un suport important en el municipi tant per part de la població que s’hi ha implicat, com dels partits polítics locals per aquest ordre: PSC, Més Ulldecona i CiU.

Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona

09/03/2011

Galícia i Navarra, el rerefons d’aquests dos carrers

Algú s’ha plantejat mai per què els carrers Galícia i Navarra es diuen així i no d’una altra manera? Potser per les Comunitats Autònomes? O tal volta és el cognom d’alguns personatges cèlebres?

Cap de les anteriors preguntes respon als noms. Analitzem-ho:

Carrer Galícia

Segons el plànol del 1886, el carrer en qüestió es deia carrer Ponent. En començar la Guerra Civil, l’any 1936, se li va canviar el nom pel de Ignasi Iglésias, en honor al poeta i dramaturg català influït pel modernisme.

L’any 1940, sota la dictadura feixista, el carrer va ser rebatejat pel de Galícia. Per què aquest nom? Sembla ser que els que el van batejar van voler retre homenatge al “Segundo Cuerpo del Ejército de Galícia”, que van ser els militars dirigits per Franco que van ocupar les nostres terres.

Carrer Navarra

Malgrat tot, les tropes de Galícia no van ser les que van entrar a Ulldecona. Les que van conquistar el municipi van ser les de la “Primera División de Navarra” comandades pel general García Valiño, que al seu dia se li va dedicar l'avinguda que dóna a la mateixa plaça. De la referència en qüestió encara se’n conserva la placa dedicada al general.

Però deixant de banda el general, la devoció del consistori municipal pels seus alliberadors va ser tal que l’any 1940 no es van oblidar de les tropes de García Valiño per dedicar-los-hi el carrer Navarra.

El carrer en qüestió el segle passat rebia el nom de carrer del Roser. L’any 1933 se’l va renombrar pel de Fivaller.

La majoria de gent desconeix l’origen d’aquests carrers, i fins i tot alguns podrien pensar que des de la Plataforma volem filar massa prim, ja que en el moment que fan referència a denominacions de Comunitats Autònomes, es podrien considerar democratitzades i no caldria retirar-les. Des de la Plataforma, però, considerem que per a que perguen qualsevol referència feixista, a Ulldecona hi hauria d’haver disset carrers batejats amb els noms de les disset Comunitats Autònomes. D’aquesta manera s’entendria que fan referència a les demarcacions territorials i no a una simbologia feixista concreta.

Què en penseu d’aquests carrers?

a) Rebatejar-los amb un dels anteriors noms.

b) Canviar-los per una altre nom.

c) Conservar-los amb la denominació feixista.

d) Altres

Notícia a La Veu de l'Ebre

La Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona va aparèixer aquest divendres a la premsa territorial. El setmanari La Veu de l'Ebre ens va donar a conèixer amb la següent notícia:

A més a més, durant la setmana la Plataforma apareixerà a l'EBRE TV. Aquest matí el mitjà territorial ha realitzat una entrevista amb el coordinador, Antoni Manel Muñoz. Seguirem informant:

Aclariment de la Plataforma davant missatges de dubte i actituds atacants

Els darrers dies a la Plataforma hem rebut diferents missatges de persones amb diferents opinions en respecte a la nostra iniciativa. Agraïm que haguen volgut col·laborar donant-nos la seua opinió ja que considerem que totes són riques i ens aporten molt com a iniciativa popular. Per això, i davant els dubtes que ens han plantejat, hem decidit resoldre’ls a través d’aquí.

Tombes i restes humanes

Des de la Plataforma no hem parlat en cap moment de profanar tombes ni retirar òssos. Considerem que el lloc de descans final d’una persona, independentment de la ideologia i història que tingue, no s’ha de profanar si no és per petició familiar, per respecte a l’enterrat i la família. La iniciativa es limita a fer públiques aquelles simbologies que hi ha a Ulldecona, demanar-ne la seua retirada i restituir-les per altres de caire democràtic. Des d'aquí també volem donar suport a aquelles famílies que tenen els seus morts enterrats en fosses comuns i que gràcies a la llei de la Memòria Històrica podran recuperar les restes dels seus estimats, aquest cop sí, per voluntat familiar.

Formes de treballar de la Plataforma

La Plataforma per tal de complir el seu objectiu ha adoptat una dinàmica de treball que pot ser millor o pitjor, però de moment és la que ha donat bons resultats. Mitjançant la xarxa social Facebook i el blog publiquem periòdicament aquella informació essencial per crear consciència popular i en què argumentem els nostres punts de vista. Altres iniciatives han funcionat de manera diferent i han triomfat o no. Per la nostra banda pretenem crear consciència popular, donar explicacions en tot moment de què fem i per què ho fem i aconseguir el màxim suport. És essencial que Ulldecona sàpiga les raons i motius per què el seu paisatge urbanístic canvia i a més a més, és personalment enriquidor.

“Retirar per restituir”

Des de la Plataforma en cap moment hem parlat d’enderrocar, tombar, eliminar, acabar i altres sinònims. De manera que agraïrem que quan es parle de la nostra iniciativa es face amb els termes “retirar” per a funcions no propagandístiques (per exemple al museu) i “restituir” allò que es considera democràtic.

Des d'aquí també invitem a tothom que tingue cap dubte, problema, crítica o aportació a que ens la face arribar per tal de poder realitzar millor la nostra tasca.

Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona

El carrer Tinent Ferré, un militar fill d’Ulldecona

Amb Tinent Ferré encetem els noms de carrers dedicats a militars, però abans d’aprofundir amb el personatge, analitzem l’origen del carrer:

El carrer tinent Ferré popularment es coneixia com a carrer Taleca i el 1933 se li va canviar el nom pel de Prat de la Riba, en honor al que fou president de la Mancomunitat de Catalunya. Prat de la Riba va ser un dels principals impulsors del moviment catalanista de finals de segle XIX i principis de segle XX. Va tindre càrrecs de responsabilitat a Unió Catalanista, secretari de l’assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document per restituir l’autogovern català i fundador de la Lliga Regionalista. A més a més també va ser un dels impulsors de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’any 1940 el consistori municipal va canviar el nom del carrer de Prat de la Riba pel d’un ulldeconenc que va ser adepte al règim dictatorial. Juan Bautista Ferré Gil (1914-1939), ulldeconenc, veí del carrer de la Puríssima. Es va oferir voluntari a les files republicanes i va aconseguir passar-se a les tropes franquistes pel front de Belchite. Ascendit a Tinent, va ser ferit mortalment a Artesa de Segre i va morir en un hospital de Saragossa.

El nostre punt de vista és que una guerra i les seues victòries amb tot el rerefons que suposen no han de ser motiu de dedicatòria, i menys perpetuant la victòria d'uns per sobre d'uns altres.

Per aquest motiu, considerem que el més ètic és retirar el nom de tots els carrers dedicats a qualsevol militar o màrtir de guerra imposats en temps de dictadura i restituir-los o substituir-los per altres de caire democràtic. La situació actual és discriminativa i no fa justícia.

[Retocat per la Plataforma el 02/03/2011 per petició anònima]

El sociòleg Òscar Rebollo s'uneix a la causa per Ulldecona

La democràcia rep un suport més, aquest cop des de l'àmbit de la sociologia. Òscar Rebollo és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la mateixa universitat.

Durant els últims anys, Rebollo ha treballat en metodologies per al desenvolupament local, la participació ciutadana i el desenvolupament comunidari des de la perspectiva de la inclusió i exclusió social. També ha estat assessor de diferents governs locals com Barcelona, Girona, L'hospitalet, Sabadell o Terrassa; així com d'institucions, entre elles la Diputació de Barcelona o l'Observatori Internacional de la Democràcia Participativa.

Ha estat coordinador de projectes de transformació urbana: plans estratègics, agendes 21, plans comunitaris, projectes d'urbanisme participatiu o plans integrals en barris. Actualment participa en programes de formació de postgrau i de màster en diferents universitats.

Rebollo ens ha donat el seu suport amb el següent missatge:

Mantenir a les places i als carrers els símbols de les dictadures és una forma de "normalitzar" el feixisme, de donar-li legitimitat històrica.

Crec que hauríem de posar als nostres carrers els noms d'aquelles persones i aquells fets històrics que volem honorar cada dia quan comuniquem el nom del carrer al qual vivim, treballem, ens trobem per gaudir, etc.

Oscar Rebollo

L'exconseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Vallès, dóna el seu suport a la plataforma

Josep Maria Vallès, catedràtic en Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, ens ha donat el seu suport com a politòleg a la Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona.

En la seua carrera professional destaca el càrrec que va exercir a la Generalitat com a conseller de Justícia entre els anys 2003-2006. Va iniciar l'activitat política el 1999, com a soci i president de l'associació Ciutadans pel Canvi, amb la coalició electoral PSC-CpC.

A més a més exerceix com a membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona i l'Associació Espanyola de Ciència Política i l'Administració, que presideix des de l'any 2001. Entre les seues obres, destaca Ciencia Política. Una introducción, el qual ha esdevingut un manual de referència política per a tot l'Estat.

Vallès, com a politòleg, ens ha enviat el següent text en favor a la nostra causa per tal de retirar la simbologia feixista dels nostres carrers:

OBLIGATS A COMPLIR LA VOLUNTAT POPULAR

No hi ha excuses vàlides per conservar signes públics d’exaltació de la sublevació militar de 1936 o de la dictadura de 1939-1978. Han passat més de trenta anys des de l’aprovació de la constitució de 1978 i de l’establiment a Espanya d’un sistema democràtic homologat amb la resta de democràcies europees. Ni a Alemanya, ni a Itàlia, per exemple, són visibles referències commemoratives a les dictadures que van patir. Quan resta en peu algun monument o signe d’aquella època, ha estat convertit precisament en senyal de condemna i en recordatori d’un episodi que cal evitar. La retirada de monuments i referències al franquisme s’ha anat fent de manera gradual a tot Catalunya. Per això sorprèn més que encara quedin alguns del seus vestigis en certs municipis de Catalunya, com si el temps no hagués passat i com si la condemna social a la dictadura no s’hagués fet repetidament per la via democràtica de les eleccions. Però si tot això no és suficient per a convèncer a alguns, cal recordar que una llei vigent des de fa més de tres anys obliga totes les administracions públiques –estatals o municipals, civils o militars- a intervenir en aquests casos:

“Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura. Entre estas medidas podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas.” (Art. 15, de la Llei 52/2007, de 26 de desembre).

Hi ha, doncs, arguments per demanar responsabilitats als titulars de les administracions que es neguin a complir aquesta llei, posant el territori o la institució que dirigeixen al marge de la legalitat. Seria com si no solament volguessin conservar els monuments del franquisme, sinó com si volguessin imitar-lo amb el seu menyspreu de la voluntat popular.

Josep M. Vallès, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona

Més Ulldecona dóna suport a la Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona

El nou partit local independent al municipi, Més Ulldecona, ens ha fet arribar a la plataforma el seu suport mitjançant el següent comunicat.

Des de la plataforma els donem les gràcies pel seu suport ja que ha estat el segon partit que ha decidit mullar-se per la causa. A continuació els adjuntem el comunicat:

Més Ulldecona - atenent a la petició de suport feta per la Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona - vol manifestar públicament el seu ple suport als principis i objectius proposats per aquesta entitat en la seva campanya per a retirar els símbols franquistes al nostre municipi.

Considerem un signe de normalitat i dignitat democràtica que els ciutadans i ciutadanes d’Ulldecona no hagin de conviure diàriament amb símbols que signifiquen valors antidemocràtics i que es van col•locar com a conseqüència d’un alçament militar. Tot això amb el benentès que la retirada o substitució dels símbols no comportarà la destrucció d’aquests elements franquistes ni el menysteniment dels episodis de la història del nostre poble en que es van col•locar ja que la campanya proposada per la Plataforma en preveu l’ emmagatzemament i/o exposició.

Més Ulldecona vol recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar el 2007 la creació del Memorial Democràtic i que aquesta institució, entre altres tasques de recuperació de la memòria democràtica, està elaborant un Cens de simbologia franquista amb l’objectiu de fer complir la legislació vigent, també des de 2007, que estableix la desaparició a l'espai públic dels símbols franquistes, tant en edificis de titularitat pública com privada. Per tant, entenem que la proposta de la Plataforma no només té plena legitimitat democràtica i moral sinó que posa en evidència una certa deixadesa per part de nostre ajuntament pel que fa a aquesta qüestió.

Per tot això Més Ulldecona es compromet a col•laborar amb aquesta entitat des de l’inici de les seves activitats en allò que sigui necessari i, especialment, a fer tot allò que estigui al nostre abast en aquest sentit si assolim representació al consistori municipal.

Finalment, des de Més Ulldecona volem expressar la nostra satisfacció per aquesta iniciativa ciutadana i felicitar als impulsors de la Plataforma per haver emprès aquesta campanya, que al nostre municipi - un dels escenaris més sagnants durant la Guerra Civil - pren tot el sentit com a homenatge a tots els qui van lluitar i morir per la nostra llibertat.

El cantautor Cesk Freixas s'uneix a la iniciativa de la plataforma

El jove cantautor català Cesk Freixas s'ha mullat amb la nostra proposta per retirar els símbols feixistes d'Ulldecona. Freixas és un dels artistes més representatius de la nova cançó protesta dels Països Catalans.

Ha guanyat en dos ocasions els premis Enderrock al millor artista en cançó d'autor popular i ja ha enregistrat tres treballs discogràfics en què alterna el pop/rock i la rumba. Els seus concerts han estat censurat en diferents ocasions els darrers anys per part dels sectors més conservadors i nacionalistes espanyols pel seu caire d'esquerres i independentista.

Per donar-nos el seu suport ens ha enviat a la plataforma el text que compartim a continuació:

La presència d'elements franquistes a casa nostra reforça la flaquesa de la democràcia espanyola. Cap procés d'alliberament feixista dut d'una forma minuciosa i seriosa hagués tingut pitjors resultats. La desmemòria, el tabú implantat, el silenci imposat pels grans cacics i la poca necessitat de comunicació entre generacions, han creat un Estat que encara s'aguanta sobre algunes de les estructures del franquisme. Tenim molt poca capacitat crítica i, sobretot, tenim una tol·lerància inexplicable cap a tot allò del nostre passat que,bé, hi va ser, però tampoc no ens va fer anar tan malament. La quota democràtica de l'Estat espanyol és tan baixa que demostra que encara no s'ha arribat a cap mena de maduresa política. Ben al contrari: hem canviat d'amos, però seguim portant els mateixos collars.

Cesk Freixas