Els símbols de la vergonya i la Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona

Tal com expliquen molt bé els iaios, després d’una intensa batalla de gairebé quatre anys, el bàndol feixista va guanyar el pitjor dels esdeveniments dels quals se’n té constància al nostre país, una guerra civil en què es van enfrontar famílies, germans i germanes, cosins i cosines. Consolidat Franco al poder por la grácia de Dios va instaurar una dictadura sanguinària en què va tindre represàlies cap a tots aquells que havien estat vinculats d’alguna manera amb la República o alguna institució contrària al cop d’Estat. Al llarg dels 35 anys de règim, el dictador es va assegurar que el feixisme quedés plenament integrat en la societat del moment, i un de tants mecanismes fou l’ús de les simbologies en la vida diària.

Per una banda apareix la simbologia immaterial, aquella que està relacionada amb la moral, la religió i la ideologia feixista, i que avui en trobem exemples amb actituds negatives tant d’alguns partits polítics com de la ciutadania davant qüestions de progressisme. També es palesa en la clara expressió de desigualtats d’alguns sectors de la societat minoritzats per les mateixes idees arrelades al règim.

A part de la moral i la religió que actualment són aspectes que afecten més en l’àmbit personal, el que ens interessa particularment són tots aquells elements que es poden canviar mitjançant decisions democràtiques, i si actualment encara romanen, és precisament per una manca d’incentiu per part de les institucions. Un exemple clar el trobem amb la nomenclatura d’alguns carrers del municipi. És ètic que a dia d’avui Ulldecona tingue carrers amb noms de generals beneïts per la Guerra Civil? Destaquen els casos de tinent Ferré i Goicoechea. D’altres carrers reben el nom de clergues que van adorar el moviment, com és el cas del cardenal Gomà. També n’hi ha que exalten velles institucions arrelades al règim, com és el cas del Maestrat. Alguns poden pensar que es tracta del nom d’una comarca, però l’evidencia salta quan no hi ha un carrer que es diga Baix Ebre.

En l’àmbit de la simbologia tangible hi entrarien homenatges físics, el cas de monuments, com el que hi ha a la plaça Sales i Ferré; així com elements representatius del caire de plaques que representen la institució franquista, en trobem un exemple amb les insignies de la FalangeEspanyola Tradicionalista en les plaques de les Vivendes de Protecció Oficial.

A part de les referències anteriors, també agafen protagonisme els anomenats: vuits i nous i cartes que no lliguen. Serien tots aquells elements que després d’anys d’existir s’han adaptat a la normalitat quan realment no ho són i la gent no se n’adona perquè ho copsa com a quelcom habitual. Un exemple el trobem al mercat municipal en què hi ha un cartell que posa: “Prohibida l’antrada [...]”. Tenint en compte que el català té un estàndard a seguir, mai ningú s’ha molestat en corregir l’errata a “entrada”. El dubte d’alguns és si el mateix error apareixeria amb el cartell escrit en castellà. Què passa, que el català és una llengua col·loquial la qual cosa comporta que no cal escriure-la tal com marquen les seues normes?

La convivència de la societat ulldeconenca amb tots aquests símbols, demostra una deixadesa per part de les institucions d’allò que es percep com a antidemocràtic a la vegada que palesa una desconeixença per part dels seus habitants d’alguns elements integrats en l’estètica del seu poble. Per què les pedres del carrer Major són un problema i en canvi la base del parquímetre de fa més de deu anys situat al mig d’una vorera del carrer Sant Lluc no ho és? L’anterior exemple és un cas de carta que no lliga.

Des de la “Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona” pretenem:

- Fer conèixer als habitants d’Ulldecona quins són aquells elements arrelats al dia a dia local que han esdevingut com a normals quan realment són herències d’una dictadura que atempta contra la democràcia i els Drets Humans.

- Identificar i enumerar tots els elements relacionats amb la dictadura o estranys i amb manca de sentit.

- Demanar el suport de tots aquells ciutadans que, moguts per l’ètica, volen que els elements estudiats desapareguen de la via pública amb el seu caràcter propagandístic o siguen reemplaçats per d’altres representatius de la Ulldecona actual.

- Sol·licitar a l’Ajuntament d’Ulldecona, els partits polítics i institucions el suport en la sol·licitud de retirada o substitució de tot aquell material inadequat d’acord amb l’ètica i la democràcia. A la vegada que també demanar la cura de tots els elements simbòlics en el seu emmagatzematge amb la finalitat que en un futur les pròximes generacions els puguen estudiar d’acord amb el seu caràcter històric.

Dit això, animeu-vos a participar en la plataforma ja siga fotografiant alguns elements, col·laborant en l’enumeració, aportant idees o en la gestió dels seus continguts. Ulldecona us ho agrairà.

Toni Manel