
OBLIGATS A COMPLIR LA VOLUNTAT POPULAR
No hi ha excuses vàlides per conservar signes públics d’exaltació de la sublevació militar de 1936 o de la dictadura de 1939-1978. Han passat més de trenta anys des de l’aprovació de la constitució de 1978 i de l’establiment a Espanya d’un sistema democràtic homologat amb la resta de democràcies europees. Ni a Alemanya, ni a Itàlia, per exemple, són visibles referències commemoratives a les dictadures que van patir. Quan resta en peu algun monument o signe d’aquella època, ha estat convertit precisament en senyal de condemna i en recordatori d’un episodi que cal evitar. La retirada de monuments i referències al franquisme s’ha anat fent de manera gradual a tot Catalunya. Per això sorprèn més que encara quedin alguns del seus vestigis en certs municipis de Catalunya, com si el temps no hagués passat i com si la condemna social a la dictadura no s’hagués fet repetidament per la via democràtica de les eleccions. Però si tot això no és suficient per a convèncer a alguns, cal recordar que una llei vigent des de fa més de tres anys obliga totes les administracions públiques –estatals o municipals, civils o militars- a intervenir en aquests casos:
“Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura. Entre estas medidas podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas.” (Art. 15, de la Llei 52/2007, de 26 de desembre).
Hi ha, doncs, arguments per demanar responsabilitats als titulars de les administracions que es neguin a complir aquesta llei, posant el territori o la institució que dirigeixen al marge de la legalitat. Seria com si no solament volguessin conservar els monuments del franquisme, sinó com si volguessin imitar-lo amb el seu menyspreu de la voluntat popular.
Josep M. Vallès, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada