El sociòleg Òscar Rebollo s'uneix a la causa per Ulldecona

La democràcia rep un suport més, aquest cop des de l'àmbit de la sociologia. Òscar Rebollo és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la mateixa universitat.

Durant els últims anys, Rebollo ha treballat en metodologies per al desenvolupament local, la participació ciutadana i el desenvolupament comunidari des de la perspectiva de la inclusió i exclusió social. També ha estat assessor de diferents governs locals com Barcelona, Girona, L'hospitalet, Sabadell o Terrassa; així com d'institucions, entre elles la Diputació de Barcelona o l'Observatori Internacional de la Democràcia Participativa.

Ha estat coordinador de projectes de transformació urbana: plans estratègics, agendes 21, plans comunitaris, projectes d'urbanisme participatiu o plans integrals en barris. Actualment participa en programes de formació de postgrau i de màster en diferents universitats.

Rebollo ens ha donat el seu suport amb el següent missatge:

Mantenir a les places i als carrers els símbols de les dictadures és una forma de "normalitzar" el feixisme, de donar-li legitimitat històrica.

Crec que hauríem de posar als nostres carrers els noms d'aquelles persones i aquells fets històrics que volem honorar cada dia quan comuniquem el nom del carrer al qual vivim, treballem, ens trobem per gaudir, etc.

Oscar Rebollo

L'exconseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Vallès, dóna el seu suport a la plataforma

Josep Maria Vallès, catedràtic en Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, ens ha donat el seu suport com a politòleg a la Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona.

En la seua carrera professional destaca el càrrec que va exercir a la Generalitat com a conseller de Justícia entre els anys 2003-2006. Va iniciar l'activitat política el 1999, com a soci i president de l'associació Ciutadans pel Canvi, amb la coalició electoral PSC-CpC.

A més a més exerceix com a membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona i l'Associació Espanyola de Ciència Política i l'Administració, que presideix des de l'any 2001. Entre les seues obres, destaca Ciencia Política. Una introducción, el qual ha esdevingut un manual de referència política per a tot l'Estat.

Vallès, com a politòleg, ens ha enviat el següent text en favor a la nostra causa per tal de retirar la simbologia feixista dels nostres carrers:

OBLIGATS A COMPLIR LA VOLUNTAT POPULAR

No hi ha excuses vàlides per conservar signes públics d’exaltació de la sublevació militar de 1936 o de la dictadura de 1939-1978. Han passat més de trenta anys des de l’aprovació de la constitució de 1978 i de l’establiment a Espanya d’un sistema democràtic homologat amb la resta de democràcies europees. Ni a Alemanya, ni a Itàlia, per exemple, són visibles referències commemoratives a les dictadures que van patir. Quan resta en peu algun monument o signe d’aquella època, ha estat convertit precisament en senyal de condemna i en recordatori d’un episodi que cal evitar. La retirada de monuments i referències al franquisme s’ha anat fent de manera gradual a tot Catalunya. Per això sorprèn més que encara quedin alguns del seus vestigis en certs municipis de Catalunya, com si el temps no hagués passat i com si la condemna social a la dictadura no s’hagués fet repetidament per la via democràtica de les eleccions. Però si tot això no és suficient per a convèncer a alguns, cal recordar que una llei vigent des de fa més de tres anys obliga totes les administracions públiques –estatals o municipals, civils o militars- a intervenir en aquests casos:

“Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura. Entre estas medidas podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas.” (Art. 15, de la Llei 52/2007, de 26 de desembre).

Hi ha, doncs, arguments per demanar responsabilitats als titulars de les administracions que es neguin a complir aquesta llei, posant el territori o la institució que dirigeixen al marge de la legalitat. Seria com si no solament volguessin conservar els monuments del franquisme, sinó com si volguessin imitar-lo amb el seu menyspreu de la voluntat popular.

Josep M. Vallès, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona

Més Ulldecona dóna suport a la Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona

El nou partit local independent al municipi, Més Ulldecona, ens ha fet arribar a la plataforma el seu suport mitjançant el següent comunicat.

Des de la plataforma els donem les gràcies pel seu suport ja que ha estat el segon partit que ha decidit mullar-se per la causa. A continuació els adjuntem el comunicat:

Més Ulldecona - atenent a la petició de suport feta per la Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona - vol manifestar públicament el seu ple suport als principis i objectius proposats per aquesta entitat en la seva campanya per a retirar els símbols franquistes al nostre municipi.

Considerem un signe de normalitat i dignitat democràtica que els ciutadans i ciutadanes d’Ulldecona no hagin de conviure diàriament amb símbols que signifiquen valors antidemocràtics i que es van col•locar com a conseqüència d’un alçament militar. Tot això amb el benentès que la retirada o substitució dels símbols no comportarà la destrucció d’aquests elements franquistes ni el menysteniment dels episodis de la història del nostre poble en que es van col•locar ja que la campanya proposada per la Plataforma en preveu l’ emmagatzemament i/o exposició.

Més Ulldecona vol recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar el 2007 la creació del Memorial Democràtic i que aquesta institució, entre altres tasques de recuperació de la memòria democràtica, està elaborant un Cens de simbologia franquista amb l’objectiu de fer complir la legislació vigent, també des de 2007, que estableix la desaparició a l'espai públic dels símbols franquistes, tant en edificis de titularitat pública com privada. Per tant, entenem que la proposta de la Plataforma no només té plena legitimitat democràtica i moral sinó que posa en evidència una certa deixadesa per part de nostre ajuntament pel que fa a aquesta qüestió.

Per tot això Més Ulldecona es compromet a col•laborar amb aquesta entitat des de l’inici de les seves activitats en allò que sigui necessari i, especialment, a fer tot allò que estigui al nostre abast en aquest sentit si assolim representació al consistori municipal.

Finalment, des de Més Ulldecona volem expressar la nostra satisfacció per aquesta iniciativa ciutadana i felicitar als impulsors de la Plataforma per haver emprès aquesta campanya, que al nostre municipi - un dels escenaris més sagnants durant la Guerra Civil - pren tot el sentit com a homenatge a tots els qui van lluitar i morir per la nostra llibertat.

El cantautor Cesk Freixas s'uneix a la iniciativa de la plataforma

El jove cantautor català Cesk Freixas s'ha mullat amb la nostra proposta per retirar els símbols feixistes d'Ulldecona. Freixas és un dels artistes més representatius de la nova cançó protesta dels Països Catalans.

Ha guanyat en dos ocasions els premis Enderrock al millor artista en cançó d'autor popular i ja ha enregistrat tres treballs discogràfics en què alterna el pop/rock i la rumba. Els seus concerts han estat censurat en diferents ocasions els darrers anys per part dels sectors més conservadors i nacionalistes espanyols pel seu caire d'esquerres i independentista.

Per donar-nos el seu suport ens ha enviat a la plataforma el text que compartim a continuació:

La presència d'elements franquistes a casa nostra reforça la flaquesa de la democràcia espanyola. Cap procés d'alliberament feixista dut d'una forma minuciosa i seriosa hagués tingut pitjors resultats. La desmemòria, el tabú implantat, el silenci imposat pels grans cacics i la poca necessitat de comunicació entre generacions, han creat un Estat que encara s'aguanta sobre algunes de les estructures del franquisme. Tenim molt poca capacitat crítica i, sobretot, tenim una tol·lerància inexplicable cap a tot allò del nostre passat que,bé, hi va ser, però tampoc no ens va fer anar tan malament. La quota democràtica de l'Estat espanyol és tan baixa que demostra que encara no s'ha arribat a cap mena de maduresa política. Ben al contrari: hem canviat d'amos, però seguim portant els mateixos collars.

Cesk Freixas

El carrer cardenal Gomà, el clergue que va beatificar el feixisme

Des de la plataforma seguim la nostra identificació de símbols feixistes al municipi d’Ulldecona amb un nou carrer. L’any 1940 el consistori municipal, escollit a dit pel governador provincial de torn, va decidir canviar el nom del carrer Llibertat pel de Cardenal Gomà. Els defensors del lema: España, una, grande y libre, van considerar que una personalitat com el clergue Isidro Gomà mereixia rellevar el nom anterior del carrer.

Qui fou Isidro Gomà o també conegut com a cardenal Gomà?

Gomà va ser un eclesiàstic d’origen tarragoní que va exercir com a capellà a Valls i Montbrió del Camp. Després de ser director del seminari de Tarragona, va ascendir progressivament en l’escala de la jerarquia eclesiàstica fins a convertir-se en cardenal de Toledo el 1933 gràcies a la facilitat que tenia per l’oratòria i l’escriptura.

La influència de Gomà va ser clau per a que la Santa Seu donés el seu vistiplau i legitimitat divina al cop d’Estat del general Franco i a la dictadura militar que la va seguir. A la Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España defèn clarament el alzamiento militar i el qualifica de nova croada.

Aquí teniu algunes de les cites del personatge dignes d’analitzar:

“España y la anti-España, la religión y el ateísmo, la civilización cristiana y la barbarie.”

La Guerra de España, 1936-1939, página 261

“¿La guerra de España es una guerra civil? No; una lucha de los sin Dios [...] contra la verdadera España, contra la religión católica.”

La Guerra de España, 1936-1939, página 261.

És curiós com Gomà utilitza la filosofia maniqueista per diferenciar el bé del mal. La religió catòlica és el bé, que dóna suport a un cop d’Estat contra un govern escollit per sufragi universal, i tota la resta és “la barbàrie”.

Des de la plataforma considerem que és inadmissible qualificar de croada una guerra civil ja que justifica divinament les víctimes ocasionades pel bàndol feixista. A més a més que legitima un govern totalitari i antidemocràtic por la grácia de Dios.

Què en penseu?

a) Canviar el nom per l'anterior.

b) Rebatejar el carrer amb un altre nom.

c) Conservar el nom actual, canviat al seu dia pel règim feixista.

Carta dirigida al Partit Popular d'Ulldecona

El Partit Popular d'Ulldecona ha estat el segon partit polític d'Ulldecona en posicionar-se respecte a la iniciativa mitjançant el seu perfil de Facebook: "Solucions Ulldecona".

Des de la Plataforma hem volgut matisar alguns aspectes dels que tracten ja que poden generar certa confusió en respecte a la nostra iniciativa, i no és el que pretenem. A la següent carta ho reflexem:

Distingits senyors del Partit Popular d’Ulldecona,

Des de la plataforma ens agradaria donar-los les gràcies per haver estat el segon partit en posicionar-se respecte a la iniciativa, i tot i que desfavorablement, ens agradaria matisar alguns dels punts que tracten per tal de defensar de nou la nostra postura.

En primer lloc vostès parlen “d’enderrocar”, quan nosaltres en cap moment hem fet servir aquesta paraula, sinó la de “retirar” les simbologies feixistes pel simple fet de ser-ho, tenint en compte que per estar al lloc que estan a dia d’avui, se’n van haver “d’enderrocar” (aquest cop sí) d’altres que eren plenament democràtiques.

L’objectiu nostre, per tant, consisteix en “restituir” les formes democràtiques atenent a la llei i al mateix sistema.

Sobre les èpoques històriques antigues ja no està al nostre abast el rectificar les injustícies que es van produir, en canvi, tenim l'oportunitat i el deure de rectificar alguna de les injustícies que va comportar aquella Guerra Civil, la última, que va eliminar tots els vestigis del bàndol perdedor, perquè sí que els van exterminar.

Finalment vostès parlen “d’aquests diners”, a nosaltres ens agradaria saber de quins diners estan parlant, ja que en cap moment hem demanat ajuda econòmica a cap institució tret del seu suport moral, i la tasca que estem realitzant ha estat, és i serà plenament altruista, amb finalitats democràtiques. Si cal sufragar algun cost econòmic, serà mitjançant una subscripció popular per pagar les noves plaques, i l’únic que demanaríem a l’Ajuntament és un treballador de la brigada durant un dia.

Així que quan diu que “ens hauríem de preocupar”, des de la plataforma els invitem de nou simplement a donar-nos suport en la causa, ja que ens n’encarregarem nosaltres gratuïtament i sense haver-los de preocupar, mentre vostès es dediquen a solucionar la resta de problemes que ens afecten a la ciutadania en el seu treball remunerat dins l’àmbit de la política.

Plataforma per la retirar de símbols feixistes a Ulldecona

El diplomàtic ulldeconenc Xavier Martí, a favor de la retirada de simbologia feixista

Entre els suports rebuts, cal destacar els que provenen de casa. Des de Perú, l'ulldeconenc Xavier Martí ens ha donat el seu suport a la causa per la retirada dels símbols feixistes de les vies públiques del municipi.

Martí actualment treballa per al ministeri d'Afers Exteriors com a cònsul adjunt a Lima i paral·lelament és docent en la rama de les ciències polítiques. També ha publicat un llibre juntament amb l'ambaixador Jesús Núñez: La función consular en el Derecho Civil Español, i ha estat condecorat amb la Creu d'Oficial de l'Orde de Mèrit Civil. Des d'Amèrica llatina ens ha donat el seu suport:

Enhorabona per la iniciativa!

No oblidem que l'article 15.1 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i s'amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura diu clarament que "Les administracions públiques, en l'exercici de les seves competències, han de prendre les mesures oportunes per la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de l'aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura".

Xavier Martí

L'escriptor Matthew Tree dóna suport a la "Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona"

L'escriptor anglès en català, Matthew Tree, conegut pels seus llibres en què expressa la seua passió per Catalunya ha estat el primer intel·lectual català en donar suport a la plataforma. Matthew Tree és autor de llibres que descriuen com és la Catalunya del segle XXI des dels ulls d'un immigrant que s'ha convertit en un català més. L'escriptor també és conegut per articles d'opinió en què reivindica la importància de la llengua catalana i la necessitat d'independència de la nació.

Al llibre CAT podeu trobar quina va ser la seua experiència quan va visitar Ulldecona i ens ha deixat aquest escrit en suport a la nostra causa:

L'últim règim feixista d'Europa no va ser el de Mussolini, ni el de Hitler ni el de Salazar: va ser el de Franco. Mentre Itàlia, Alemanya i Portugal han fet exercici de memòria, a Espanya el passat continua sent un tabú (o motiu de revisions històriques pro-franquistes). Que a Ulldecona - un dels meus dos pobles preferits de tot Catalunya, dit sigui de passada - encara hi ha plaques en noms de simpatitzants i militants feixistes és tan objectivament vergonyós com trobar un carrer Ciano a Itàlia o bé un carrer Heydrich a Berlín. És d'esperar que els responsables d'aquesta situació rectifiquin com més aviat possible, tot treient qualsevol símbol franquista - és a dir, feixista - dels carrers i posant-los allà on pertanyen: a un museu d'història.

Matthew

El carrer Goicoechea

L'any 1940 el consistori municipal va decidir canviar els noms d'alguns carrers. Entre ells apareix el carrer Claris, rebatejat per Goicoechea i que actualment encara s'anomena així. Qui era aquest senyor?

Alejandro Goicoechea va ser un ingenier espanyol conegut per ser el director de la construcció "Cinturó de ferro", defensa fortificada de Bilbao amb l'objectiu de protegir-la de les tropes franquistes durant la Guerra Civil. El 1937, però, va trair la República quan va ajudar l'exèrcit nacional en facilitar detalls, característiques i punts dèbils de la mateixa línia defensiva, que va ajudar a que es trenqués el dia 12 de juny del mateix any, això va fer que dies més tard la capital del País Basc acabés caient en mans de Franco.

Creieu que aquest personatge ha de tenir el nom d'un carrer a Ulldecona? Qui va ser Claris, el que donava nom al carrer abans de l'any 1940? Fou un polític i eclesiàstic, bisbe de la Seu d'Urgell i President de la Generalitat, que va proclamar la República Catalana sota la protecció de França el 1640.

Què en penseu?

a) Canviar el nom per l'anterior.

b) Rebatejar el carrer amb un altre nom.

c) Conservar el nom actual, canviat al seu dia pel règim feixista.

Els símbols de la vergonya i la Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona

Tal com expliquen molt bé els iaios, després d’una intensa batalla de gairebé quatre anys, el bàndol feixista va guanyar el pitjor dels esdeveniments dels quals se’n té constància al nostre país, una guerra civil en què es van enfrontar famílies, germans i germanes, cosins i cosines. Consolidat Franco al poder por la grácia de Dios va instaurar una dictadura sanguinària en què va tindre represàlies cap a tots aquells que havien estat vinculats d’alguna manera amb la República o alguna institució contrària al cop d’Estat. Al llarg dels 35 anys de règim, el dictador es va assegurar que el feixisme quedés plenament integrat en la societat del moment, i un de tants mecanismes fou l’ús de les simbologies en la vida diària.

Per una banda apareix la simbologia immaterial, aquella que està relacionada amb la moral, la religió i la ideologia feixista, i que avui en trobem exemples amb actituds negatives tant d’alguns partits polítics com de la ciutadania davant qüestions de progressisme. També es palesa en la clara expressió de desigualtats d’alguns sectors de la societat minoritzats per les mateixes idees arrelades al règim.

A part de la moral i la religió que actualment són aspectes que afecten més en l’àmbit personal, el que ens interessa particularment són tots aquells elements que es poden canviar mitjançant decisions democràtiques, i si actualment encara romanen, és precisament per una manca d’incentiu per part de les institucions. Un exemple clar el trobem amb la nomenclatura d’alguns carrers del municipi. És ètic que a dia d’avui Ulldecona tingue carrers amb noms de generals beneïts per la Guerra Civil? Destaquen els casos de tinent Ferré i Goicoechea. D’altres carrers reben el nom de clergues que van adorar el moviment, com és el cas del cardenal Gomà. També n’hi ha que exalten velles institucions arrelades al règim, com és el cas del Maestrat. Alguns poden pensar que es tracta del nom d’una comarca, però l’evidencia salta quan no hi ha un carrer que es diga Baix Ebre.

En l’àmbit de la simbologia tangible hi entrarien homenatges físics, el cas de monuments, com el que hi ha a la plaça Sales i Ferré; així com elements representatius del caire de plaques que representen la institució franquista, en trobem un exemple amb les insignies de la FalangeEspanyola Tradicionalista en les plaques de les Vivendes de Protecció Oficial.

A part de les referències anteriors, també agafen protagonisme els anomenats: vuits i nous i cartes que no lliguen. Serien tots aquells elements que després d’anys d’existir s’han adaptat a la normalitat quan realment no ho són i la gent no se n’adona perquè ho copsa com a quelcom habitual. Un exemple el trobem al mercat municipal en què hi ha un cartell que posa: “Prohibida l’antrada [...]”. Tenint en compte que el català té un estàndard a seguir, mai ningú s’ha molestat en corregir l’errata a “entrada”. El dubte d’alguns és si el mateix error apareixeria amb el cartell escrit en castellà. Què passa, que el català és una llengua col·loquial la qual cosa comporta que no cal escriure-la tal com marquen les seues normes?

La convivència de la societat ulldeconenca amb tots aquests símbols, demostra una deixadesa per part de les institucions d’allò que es percep com a antidemocràtic a la vegada que palesa una desconeixença per part dels seus habitants d’alguns elements integrats en l’estètica del seu poble. Per què les pedres del carrer Major són un problema i en canvi la base del parquímetre de fa més de deu anys situat al mig d’una vorera del carrer Sant Lluc no ho és? L’anterior exemple és un cas de carta que no lliga.

Des de la “Plataforma per retirar els símbols franquistes a Ulldecona” pretenem:

- Fer conèixer als habitants d’Ulldecona quins són aquells elements arrelats al dia a dia local que han esdevingut com a normals quan realment són herències d’una dictadura que atempta contra la democràcia i els Drets Humans.

- Identificar i enumerar tots els elements relacionats amb la dictadura o estranys i amb manca de sentit.

- Demanar el suport de tots aquells ciutadans que, moguts per l’ètica, volen que els elements estudiats desapareguen de la via pública amb el seu caràcter propagandístic o siguen reemplaçats per d’altres representatius de la Ulldecona actual.

- Sol·licitar a l’Ajuntament d’Ulldecona, els partits polítics i institucions el suport en la sol·licitud de retirada o substitució de tot aquell material inadequat d’acord amb l’ètica i la democràcia. A la vegada que també demanar la cura de tots els elements simbòlics en el seu emmagatzematge amb la finalitat que en un futur les pròximes generacions els puguen estudiar d’acord amb el seu caràcter històric.

Dit això, animeu-vos a participar en la plataforma ja siga fotografiant alguns elements, col·laborant en l’enumeració, aportant idees o en la gestió dels seus continguts. Ulldecona us ho agrairà.

Toni Manel